S SORDA i S SONORA

 

SEGUIM PRACTICANT...

• S sorda i S sonora (principiants...)
• dictat de paraules
• S sorda i S sonora 1
• S sorda i S sonora 2

Correspondència: POSTAL, CARTA, CORREU ELECTRÒNIC

Hi ha diferents maneres d’enviar missatges a altres persones. Tres de les més conegudes són la carta postal, la carta i el correu electrònic. Tot i que serveixen per comunicar-nos amb altres persones, tenen algunes diferències importants.

CARTA POSTAL

La carta postal és un missatge curt que s’escriu en una targeta. Normalment s’envia des d’un lloc on estem de viatge, com la platja o la muntanya. A la part del davant hi ha una imatge bonica, i al darrere escrivim el missatge, l’adreça de la persona que la rebrà i hi enganxem un segell. No es posa dins d’un sobre.

Parts de la carta postal:

• Imatge (a la part del davant)
• Missatge curt
• Nom i adreça del destinatari
• Segell

LA CARTA

La carta és més llarga i es posa dins d’un sobre. Es pot escriure a mà o amb ordinador. A dins hi podem explicar moltes coses amb més detall. A fora del sobre escrivim l’adreça del destinatari i també hi posem un segell. La carta viatja per correu fins arribar a casa de la persona.

Parts de la carta:

• Lloc i data
• Salutació (per exemple: “Hola, Maria”)
• Cos del missatge (on expliquem el que volem dir)
• Comiat (per exemple: “Una abraçada”)
• Signatura (el nostre nom)
• Sobre amb l’adreça i el segell

clica per a saber més

EL CORREU ELECTRÒNIC

El correu electrònic (o e-mail) és un missatge que s’envia a través d’internet. No necessita paper ni segells. S’escriu amb un dispositiu electrònic com un ordinador, una tauleta o un mòbil. Arriba molt ràpid, en pocs segons, i podem enviar-lo a una o més persones alhora.

imatge extreta de: https://lectures2esogrevol.blogspot.com/2017/10/el-correu-electronic.html

Parts del correu electrònic:

• Adreça electrònica del destinatari
• Assumpte (un títol breu del missatge)
• Salutació
• Cos del missatge
• Comiat
• Signatura 

Per saber més CLICA
extret de: https://correccioencatala.cat/correu-electronic-formal-informal/

En resum:

• La carta postal és curta i no porta sobre.
• La carta és més llarga i va dins d’un sobre.
• El correu electrònic és digital i arriba molt ràpid.

Cada tipus de missatge té el seu ús, però tots serveixen per comunicar-nos amb altres persones.

LA HISTÒRIA- Fonts històriques- etapes

 

QUÈ ÉS LA HISTÒRIA? 

Qui la estudia? Què són les fonts històriques?

ETAPES DE LA HISTÒRIA

Si avui dia som el que som, és tot gràcies als nostres avantpassats. 

La Història de la humanitat és plena d’esdeveniments emocionants i 

fascinants que han marcat per sempre el nostre pas pel planeta blau i 

que ens han permès construir el món en què vivim.

Comença el teu viatge per la Història! 

Comencem... L'eix cronològic de la Història

Dividim el període de la nostra existència en dos grans blocs:

El moment previ a la invenció de l’escriptura es coneix amb el nom de PREHISTÒRIA, ja que no tenim cap registre escrit d’aquest moment. 

A partir de la invenció de l’escriptura es varen poder començar a registrar els fets, per això a aquest segon bloc el coneixem amb el nom d’HISTÒRIA. 

Cançó de les etapesde la història

Per a més informació consulteu: https://www.saviament.com/medi-social-i-cultural/historia/

EDAT ANTIGA

Mesopotàmia

El zigurat d'UR

Egipte

Grècia

Roma

L'APÒSTROF

Ací us deixem alguns exercicis d'ortografia que podeu anar fent per a practicar l'apòstrof.

EXERCICIS INTERACTIUS:

L'APÒSTROF

APÒSTROF 2

Ací tens més pàgines on pots entrar a practicar:

Clica sobre la imatge

Descripció: PAISATGES

Ací tens el guió que pots seguir per a fer al descripció d'un paisatge:

PRACTIQUEM!

Mira atentament aquestes imatges i intenta fer la descripció seguint el guió:

Però també podem fer descripcions de fotografies i espais naturals... T'atreveixes?

UN POC MÉS D'AJUDA...

SIGNES DE PUNTUACIÓ

Els signes de puntuació són una mena de semàfors que regulen el trànsit de paraules escrites en un text, i que en l’àmbit oral, es fa mitjançant l’entonació i les pauses. 

Els signes de puntuació permeten que un text siga entenedor, que es puga entonar d’una manera adequada, i ajuden a evitar doble interpretacions. 

EL PUNT

El punt i seguit es fa  servir per separa frases, idees. Si una oració acaba amb un altre signe de puntuació  (exclamació, interrogació o punts suspensius), no hi escrivim punt.

El punt i apart separa blocs d’idees.

Després de punt hem d’escriure SEMPRE majúscula.

LA COMA

Indica una pausa breu del text. La fem servir:

-Per separar elements d’una enumeració: He de comprar: pa, vi, peix, oli i formatge.

-Per marcar un incís en una oració: Li vaig deixar un llibre, aquell que em vas regalar tu, i no me l’ha tornat.

-Per indicar que ometem alguna paraula: Na Maria juga a bàsquet i en Miquel, a handbol.

-Per indicar que canvia l’ordre habitual de les paraules: Corren molt, aquestes nines.

-En la data, per separar el lloc i la data: Cocentaina, 14 de maig de 2026.

-Per separar el nom de la persona a qui ens adreem: Marc, obre el llibre.

 

Exercicis:

1. En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament i identifica-hi les frases o oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament.L’ inventor del bolígraf

   El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament aquest petit invent fou creació d’un perio­dista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt aquesta observació li feu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf. Eureka, núm.

   
   2. Divideix aquest text en tres parts, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins.

Per què els gats hi veuen de nit?

L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.

3. Escriu una coma o dues en cadascuna de les oracions següents. Després, justifica les comes que hagis posat.

• Ernest aquest acudit qui te l’ha explicat?
• Tenim la casa plena de màquines: nevera rentavaixella assecadora…
• Bram Stoker l’autor de la novel·la Dràcula era un gran aficionat al teatre.
• El carrer vell era molt antic i tenia a més a més el paviment molt deteriorat.
• Si no pots anar a fer la prova a l’hora telefona’m amb temps.
• Va estudiar molt però no se’n va sortir.
• Te’l pots comprar de rebaixes aquest jersei.
• La paraula harmonia s’escriu amb hac i la paraula ermita sense.
• La zebra vella defallida pel cansament corria amb dificultat. 
• Escolta Maria sigues prudent:  escolta i calla. 

   4.  Llegeix les oracions següents i pensa en quines has d’escriure alguna coma i en quines no. Després, escriu-les.

•  Els ocells s’ajoquen a les branques dels arbres quan es fa fosc. 2. Els ocells quan es fa fosc s’ajoquen a les branques dels arbres. 3. Quan es fa fosc els ocells s’ajoquen a les branques dels arbres.

5.  Expressions com ara és a dir, per exemple, sens dubte, per tant, en canvi, etc. van entre comes quan es troben enmig d’una frase. Puntua adequadament les frases següents:

• Després de la col·lisió, els mariners van abandonar el vaixell; el capità en canvi va restar al post de comandament.

• Hi ha éssers que són fets d’una cèl·lula és a dir són organismes unicel·lulars.

• Els llamps per exemple són descàrregues elèctriques naturals.

 6.  En cada una de les frases següents, hi falta com a mínim una coma. Escriu les que calgui on correspongui i justifica-ho indicant l’opció correcta entre les que hi ha entre parèntesis.

• L’interior de la Terra està estructurat en tres capes: l’escorça el mantell i el nucli (delimitació del circumstancial / separació d’elements homogenis). 

​

• L’escorça que és la capa més superficial de la Terra arriba fins a uns 70 km de profunditat (incís / separació d’elements homogenis).

​

• L’est assenyala el lloc de la sortida del Sol; l’oest el lloc per on es pon (delimitació del circumstancial / verb sobreentès).

• En el seu recorregut al voltant del Sol la Terra descriu una òrbita el·líptica (incís / delimitació del circumstancial). 

​

• Sempre es produeixen durant la lluna nova els eclipsis de Sol (desplaçament del subjecte al final de l’oració / vocatiu). 

​

• Voldria comprar-me un telescopi però no tinc els diners suficients (connector textual / coordinació d’oracions adversatives).

 

• El Sol és una estrella; la Lluna en canvi és un satèl·lit (connector textual / incís).

​

La resta de signes de puntuació són els següents:

Els dos punts [:]
– Serveixen per introduir llistes	La policia va decomissar: armes, bitllets falsos, droga i matrícules falses.
– Per introduir la veu d’un personatge	En Manelic va cridar: -He mort el llop!
– Per introduir un exemple o una explicació	L’embolcall s’ha de treure de la següent manera: desemboliqueu el llaç abans de trencar el paper.

El punt i coma [;] Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Representa una pausa major que la de la coma i menor que la del punt.
– S’usa per a separar grups d’elements en enumeracions llargues o complexes i que ja contenen comes.	Hi assistiren la directora general, Sra. Melià; el secretari de la Comissió, Sr. Dalmau, i el primer vocal de la Comissió, Sr. Grau.

 

Els punts suspensius […]
– Indiquen una oració inacabada	El jugador li va dir a l’àrbitre que era un fill de…
– Indiquen una llista inacabada	Va comprar patates, llet, caramels, matamosquits…
Se n’escriuen sempre tres i van enganxats al text.	Aleshores…
En el cas d’una llista, també podem usar l’abreviatura etc. sempre amb una coma al davant.	A l’escola aprenem català, anglès, matemàtiques, etc.

 

L’interrogant [?]
– Assenyala una entonació interrogativa. – S’escriu al final de l’oració.	Vindràs, oi?

 

L’admiració [!]
– Assenyala una entonació exclamativa, pròpia dels missatges que expressen pena, sorpresa, alegria, sorpresa, ordres, rebuig, enuig o qualsevol altre tipus d’emoció forta. – S’escriu al final de l’oració.	Que tard s’ha fet!

 

Els parèntesis [( )]
– Aïllen dades complementàries que s’afegeixen al text, aclariments, informacions breus o, fins i tot, observacions personals.	Caterina Albert (Víctor Català) és l’autora de la novel·la Solitud.
– Separen les acotacions dels textos teatrals, és a dir, les indicacions de gestos, moviments i tons de veu dels personatges de la part dialogada.	ROC: Hola, Gregori! (Entrant.) (Ve de camí i amb un far cell dalt d’un bastó.) GREGORI: Vatua! En Roc per aquí!

 

Els guions [— —]
– Indiquen un incís i, per això, sovint són intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parèntesis.
– També indiquen el canvi d’interlocutors en un text dialogat.	—Hola, bon dia. —Bon dia. Què desitjava? —Volia veure el Sr. Hernández. —Doncs en aquest moment està ocupat.
Es representen amb una mida més gran que el guionet.

 

 

 extret del web:  

Exercicis:

1. En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament i identifica-hi les frases o oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament.L’ inventor del bolígraf

   El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament aquest petit invent fou creació d’un perio­dista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt aquesta observació li feu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf. Eureka, núm.

   
   2. Divideix aquest text en tres parts, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins.

Per què els gats hi veuen de nit?

L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.

3. Escriu una coma o dues en cadascuna de les oracions següents. Després, justifica les comes que hagis posat.

• Ernest aquest acudit qui te l’ha explicat?
• Tenim la casa plena de màquines: nevera rentavaixella assecadora…
• Bram Stoker l’autor de la novel·la Dràcula era un gran aficionat al teatre.
• El carrer vell era molt antic i tenia a més a més el paviment molt deteriorat.
• Si no pots anar a fer la prova a l’hora telefona’m amb temps.
• Va estudiar molt però no se’n va sortir.
• Te’l pots comprar de rebaixes aquest jersei.
• La paraula harmonia s’escriu amb hac i la paraula ermita sense.
• La zebra vella defallida pel cansament corria amb dificultat. 
• Escolta Maria sigues prudent:  escolta i calla. 

   4.  Llegeix les oracions següents i pensa en quines has d’escriure alguna coma i en quines no. Després, escriu-les.

•  Els ocells s’ajoquen a les branques dels arbres quan es fa fosc. 2. Els ocells quan es fa fosc s’ajoquen a les branques dels arbres. 3. Quan es fa fosc els ocells s’ajoquen a les branques dels arbres.

5.  Expressions com ara és a dir, per exemple, sens dubte, per tant, en canvi, etc. van entre comes quan es troben enmig d’una frase. Puntua adequadament les frases següents:

• Després de la col·lisió, els mariners van abandonar el vaixell; el capità en canvi va restar al post de comandament.

• Hi ha éssers que són fets d’una cèl·lula és a dir són organismes unicel·lulars.

• Els llamps per exemple són descàrregues elèctriques naturals.

 6.  En cada una de les frases següents, hi falta com a mínim una coma. Escriu les que calgui on correspongui i justifica-ho indicant l’opció correcta entre les que hi ha entre parèntesis.

• L’interior de la Terra està estructurat en tres capes: l’escorça el mantell i el nucli (delimitació del circumstancial / separació d’elements homogenis). 

​

• L’escorça que és la capa més superficial de la Terra arriba fins a uns 70 km de profunditat (incís / separació d’elements homogenis).

​

• L’est assenyala el lloc de la sortida del Sol; l’oest el lloc per on es pon (delimitació del circumstancial / verb sobreentès).

• En el seu recorregut al voltant del Sol la Terra descriu una òrbita el·líptica (incís / delimitació del circumstancial). 

​

• Sempre es produeixen durant la lluna nova els eclipsis de Sol (desplaçament del subjecte al final de l’oració / vocatiu). 

​

• Voldria comprar-me un telescopi però no tinc els diners suficients (connector textual / coordinació d’oracions adversatives).

 

• El Sol és una estrella; la Lluna en canvi és un satèl·lit (connector textual / incís).

​

La resta de signes de puntuació són els següents:

Els dos punts [:]
– Serveixen per introduir llistes	La policia va decomissar: armes, bitllets falsos, droga i matrícules falses.
– Per introduir la veu d’un personatge	En Manelic va cridar: -He mort el llop!
– Per introduir un exemple o una explicació	L’embolcall s’ha de treure de la següent manera: desemboliqueu el llaç abans de trencar el paper.

El punt i coma [;] Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Representa una pausa major que la de la coma i menor que la del punt.
– S’usa per a separar grups d’elements en enumeracions llargues o complexes i que ja contenen comes.	Hi assistiren la directora general, Sra. Melià; el secretari de la Comissió, Sr. Dalmau, i el primer vocal de la Comissió, Sr. Grau.

 

Els punts suspensius […]
– Indiquen una oració inacabada	El jugador li va dir a l’àrbitre que era un fill de…
– Indiquen una llista inacabada	Va comprar patates, llet, caramels, matamosquits…
Se n’escriuen sempre tres i van enganxats al text.	Aleshores…
En el cas d’una llista, també podem usar l’abreviatura etc. sempre amb una coma al davant.	A l’escola aprenem català, anglès, matemàtiques, etc.

 

L’interrogant [?]
– Assenyala una entonació interrogativa. – S’escriu al final de l’oració.	Vindràs, oi?

 

L’admiració [!]
– Assenyala una entonació exclamativa, pròpia dels missatges que expressen pena, sorpresa, alegria, sorpresa, ordres, rebuig, enuig o qualsevol altre tipus d’emoció forta. – S’escriu al final de l’oració.	Que tard s’ha fet!

 

Els parèntesis [( )]
– Aïllen dades complementàries que s’afegeixen al text, aclariments, informacions breus o, fins i tot, observacions personals.	Caterina Albert (Víctor Català) és l’autora de la novel·la Solitud.
– Separen les acotacions dels textos teatrals, és a dir, les indicacions de gestos, moviments i tons de veu dels personatges de la part dialogada.	ROC: Hola, Gregori! (Entrant.) (Ve de camí i amb un far cell dalt d’un bastó.) GREGORI: Vatua! En Roc per aquí!

 

Els guions [— —]
– Indiquen un incís i, per això, sovint són intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parèntesis.
– També indiquen el canvi d’interlocutors en un text dialogat.	—Hola, bon dia. —Bon dia. Què desitjava? —Volia veure el Sr. Hernández. —Doncs en aquest moment està ocupat.
Es representen amb una mida més gran que el guionet.

 

 

 Extret del web: