Quan pensem en els animals, moltes vegades ens excloem. Oblidem que cada animal té la seua pròpia manera de veure el món i és habitual infravalorar la seua capacitat per a sentir. Però la ciència ha demostrat en diverses ocasions la seua increïble capacitat de mostrar "comportaments" que solem atribuir només als humans.
Sentir és una cosa indiscutible de tot ésser viu. Els animals, tenen sentiments perquè senten dolor, senten fam, senten calor... però senten alegria? I tristesa? I enyorança?
Està documentat el dol
en animals com els porcs senglars, els dofins, els gossos, els goril·les... quan
perden a un membre de la família perquè canvia el seu comportament. Però és
quasi impossible dir amb precisió les emocions i els sentiments que tenen
perquè és impossible entendre'ls.
Tenim fotos de goril·les tristos perquè la mare ha mort a les mans dels caçadors furtius i s’han vist orques i altres animals marins portant sobre els seus lloms el cadàver d'una cria morta. El comportament dels animals en aquests casos és diferent a l'habitual.
Dofins, goril·les, gossos, ratolins, gats... cada vegada són més els animals que demostren una intel·ligència major del que ens atrevim a pensar. Creem que els animals expressen sentiments com pena, depressió, alegria o goig perquè els hem vist però no podem mesurar científicament si els animals tenen sentiments o no perquè no ens ho poden dir.
De moment, el problema és complex i no sembla que tinga una solució immediata. Estem encara molt lluny de l'evidència científica perquè encara no som capaces ni de definir conceptes com emoció o sentiment en éssers humans, com ho podem fer en els animals? Per a poder saber una cosa tan difícil com les emocions, primer fa falta comunicar-nos, conèixer el seu llenguatge.
(Adaptació del text escrit pel biòleg i divulgador científic Santiago Campillo que va ser publicat al web Ciencia canaria el dimecres 5 de desembre de 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada