Qui era Vicent Andrés Estellés?
Vicent Andrés Estellés va ser un poeta valencià molt important. Va nàixer fa molts anys, el 4 de setembre de 1924, en un poble que es diu Burjassot, prop de la ciutat de València.
Quan era menut, vivia en una casa molt humil. El seu pare era forner i feien pa al forn. A ell li agradava molt llegir i escriure des de ben jove. Va viure temps difícils, perquè hi havia guerra i pobresa, però mai va deixar d’estimar les paraules.
Per què és tan important?
Estellés va ser periodista i poeta. Treballava en un diari i, quan podia, escrivia poemes. Els seus poemes parlen de coses molt humanes i quotidianes: de l’amor del menjar, de la mort, del seu poble, de la llengua valenciana…
Ell volia que la gent estima la seua llengua i no tinguera por de parlar-la.
Estellés és un dels poetes més importants de la literatura valenciana. Se’l considera com el nostre gran poeta, com si fora un “Poeta del poble”. Va escriure molts llibres i poemes, i avui en dia encara molta gent el llig, el canta i el recorda.
Quan va morir?
Va morir el 27 de març de 1993, però les seues paraules encara viuen als llibres, a les escoles, als carrers i fins i tot en cançons.
❤️ Uns versos seus molt bonics:
“Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble (...)”
ELS SEUS POEMES
M'estime molt de bon matí, treballar al meu hort,
les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques;
regue els breus solcs a poalades lentes,
arrenque les brosses nocives.
Avui deia el diari que ha arribat l'home a la lluna
m'he girat a mirar-la, vinclat sobre el solc;
no he vist res i he continuat.
V.
Andrés Estellés
Les pedres de l'àmfora.
CANÇÓ DE LA LLUNA (Fragment)
La lluna
de la muntanya,
Ai, com
m'agrada la lluna
la lluna
de la muntanya!
És una
lluna molt neta,
és una
lluna molt clara,
Com és de
clara la lluna,
la lluna
de la muntanya!
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
Vicent Andrés Estellés
La il·lustració de la lluna és de MolMolly.
EL MEU POBLE
(Vicent Andrés Estellés)
El meu poble
no té riu,
A Nadal té
coques fines,
a l'estiu tot
el món riu.
Entre nadal i
l'estiu,
són els
melons de tot l'any.
Dicten la ira
i l'afany,
l'esperança i el neguit.
De nit tot el món al llit,
de dia la clau al pany.
LES ALBERGINIES
m'agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu punt d'oli i farina.
és una delícia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies,
gustosament se'm desfan a la llengua.
demore el got de vi per fruir-lo més.
per aquestes belles i molt agradables albergínies
que tu m'has enllestit
faria l'única cosa que no pensava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb tu.
allarga'm el pitxer.
Gràcies.
Recitem a Vicent Andrés Estellés (poemes del web Imaginació al poder)
La lluna de la muntanya: PACO MUÑOZ (cançó)
Assumiràs la veu d'un poble: CEIP Gabriel Miró de Calp
La lluna de la muntanya: CEIP Lluís vives d'Ontinyent (recitat)
La Rosa de paper: PELLIKANA (cançó)
L'home parat: Anselmo Martí (cançó)
Cançó de l'home parat: Les set veus (cançó)
Ací em pariren i ací estic: Andreu Valor (cançó)
Cançó de l'home parat: Artur Álvarez
La Rosa de Paper: CEIP Carles Salvador -València (cançó)
Només un mot t'ho diria tot: VIDA Bertomeu (cançó)
La muixeranga: Les arts canten Estellés (cançó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada