M'estime molt de bon matí, treballar al meu hort,
les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques;
regue els breus solcs a poalades lentes,
arrenque les brosses nocives.
Avui deia el diari que ha arribat l'home a la lluna
m'he girat a mirar-la, vinclat sobre el solc;
no he vist res i he continuat.
V.
Andrés Estellés
Les pedres de l'àmfora.
CANÇÓ DE LA LLUNA (Fragment)
La lluna
de la muntanya,
Ai, com
m'agrada la lluna
la lluna
de la muntanya!
És una
lluna molt neta,
és una
lluna molt clara,
Com és de
clara la lluna,
la lluna
de la muntanya!
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
Vicent Andrés Estellés
La il·lustració de la lluna és de MolMolly.
La lluna de la muntanya: PACO MUÑOZ (cançó)
Assumiràs la veu d'un poble: CEIP Gabriel Miró de Calp
La Rosa de paper: PELLIKANA (cançó)
La Rosa de Paper: CEIP
M'he estimat molt la vida: POEMA MUSICAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada