Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors que havien de revolucionar l'esquifit panorama de la literatura catalana al País Valencià
L’arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
*
Abans n’hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.
*
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l’estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…
*
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
*
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
*
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
*
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
La pluja
Quan plou
plou per a tots.
Per al gat i per al gos.
Per a la pedra i la flor.
Per al feliç i el ploró.
Quan plou
plou per a tots.
Però si al gat no li agrada,
que ploga fascina al gos
i si a la pedra li esvara
és pa i mel per a la flor,
per al feliç cançó del alba
i per al trist amarg plor.
Quan plou
mai plou que puga
dir-se que plou
a gust de tots.
Quan plou
plou per a tots.
Per al gat i per al gos.
Per a la pedra i la flor.
Per al feliç i el ploró.
Quan plou
plou per a tots.
Però si al gat no li agrada,
que ploga fascina al gos
i si a la pedra li esvara
és pa i mel per a la flor,
per al feliç cançó del alba
i per al trist amarg plor.
Quan plou
mai plou que puga
dir-se que plou
a gust de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada